Front comú de 12 comunitats autònomes contra la LOMQE

El nou Ministre d'Educació, Iñigo Méndez de Vigo, es veurà les cares per primera vegada amb els consellers de les comunitats autònomes aquesta tarda a Madrid en la Conferència Sectorial d'Educació. La trobada es preveu tensa: 12 de les 17 autonomies espanyoles -les no governades per Partit Popular- demanaran la paralització del calendari d'aplicació de la LOMQE, herència de José Ignacio Wert.

L'objectiu prioritari és frenar les revàlides, previstes en un decret que es troba en fase d'elaboració. D'acord amb aquest, els alumnes de 4t d'ESO i els de 2n de batxillerat hauran de dur a terme unes proves externes als centres educatius i vinculants a nivell acadèmic, ja que només els estudiants que aprovin podran obtenir el títol. Està previst que es posin en marxa a partir del curs 2016/2017, tot i que no tindran afectes acadèmics fins al curs següent.

La prova final de batxillerat, per exemple, inclouria 350 preguntes tipus test amb quatre respostes a escollir. Les qüestions estarien dividies en tres blocs: 200 versarien sobre matèries troncals, 100 sobre optatives i 50 girarien entorn a matèries específiques.

Part del rebuig d'aquest model d'avaluació es basa en la possible elaboració de rànkings que comparin els resultats dels centres i els alumnes. No obstant, allò que genera més animadversió és que l'avaluació de l'alumne depengui del ministeri i no dels instituts i les comunitats autònomes.

Des del Departament d'Ensenyament de Catalunya es considera que si l'Estat vol avaluar el sistema s'ha de fer una prova mostral que no incideixi en l'expedient de l'alumne.

Les peticions d'Irene Rigau

En declaracions al Punt Avui, la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha explicat que vol "aprofitar l'oferta de diàleg que va fer el ministre per frenar el desenvolupament de la Lomque, especialment en dos punts: les revàlides i el decret que desenvolupa l'article 38". Aquest darrer punt preveu que la Generalitat pagui 6.000 euros, avançats pel govern espanyol, als pares que vulguin escolaritzar els fills en un centre privat perquè no troben oferta en castellà en el sistema públic.

Es tracta d'una mesura que en el seu primer any d'implantació no ha beneficiat cap família perquè els sol·licitants no complien els requisits. De fet, el ministeri d'educació n'ha reduït dràsticament  la partida en els pressupostos del 2016. El projecte de pressupostos destina tan sols un milió d'euros a aquesta mesura, davant dels cinc milions de l'últim exercici. És un 80% menys.

Irene Rigau compte amb el suport d'onze comunitats autònomes, que representen prop del 75% de la població de l'Estat, i ja ha mantingut converses amb els seus homòlegs per preparar la reunió d'avui.

FP Bàsica

Rigau vol demanar també que es faci una "reflexió" sobre la formació professional bàsica (FPB), una modalitat que a Catalunya no s'està aplicant i que, segons la consellera, "no està anant bé" als territoris on ja funciona. El ministeri també preveu presentar les noves mesures de suport a aquest model d’FP, amb 257 milions d'euros de pressupost per el 2016.

En l’ordre del dia de la trobada, també s’hi inclou discutir sobre l’elaboració d’un llibre blanc de la funció docent que ha de regular la feina dels professors i l’elaboració d’un pla de convivència escolar. A més, es plantejarà el programa de finançament de llibres de text i material didàctic que comptarà amb un fons de 51 milions d'euros per dos anys.

Iñigo Méndez de Vigo també presentarà el pla de foment d’aprenentatge de llengües estrangeres, que compta amb 173 milions d'euros de pressupost, i que inclou per exemple, campaments d’immersió lingüística. La connectivitat dels centres i l’ocupabilitat dels graduats en FP completaran la trobada de responsables d’educació.

Altres punts polèmics de la llei educativa que no es tractaran a la reunió d'avui -o almenys no estan inclosos a l'agenda- són el retorn de les ajudes als centres que han demanat subvenció pública per segregar per sexe -el Tribunal Suprem els ha retirat el concert per considerar que segregar és discriminatori - i els itineraris. Aquests permetran els estudiants escollir assignatures optatives orientades a l'FP o al batxillerat a partir de tercer d'ESO, quan tenen 14 anys. A quart, es separaran per grups i només compartiran algunes hores d'aula en assignatures comunes.